M’agrada anar per la vida amb els ulls ben oberts… I el motiu és que de vegades el destí em presenta persones que no esperava, persones amb les quals de seguida noto un clic, una connexió… No m’acostuma a passar molt sovint, però de vegades succeeix, s’ha d’estar atent.
M’ha agradat moltíssim treballar en el teu projecte, i com sé que ets una persona curiosa, m’agradaria explicar-te una mica més com ho vaig fer.
Tot comença amb la impressió del dibuix en un paper, i amb el tall del vidre en cercle. El gran repte de la teva peça és que ha de ser, o semblar, perfectament simètrica, i això no és la tasca més fàcil si treballes a mà alçada. En aquest cas vaig decidir pintar primer el dibuix al vidre amb un retolador vermell.
I una vegada que estava dibuixat es tractava d’omplir els foradets i marcar les línies amb una pintura especial. Aquesta pintura és només per fer-la servir al vidre, i dic que és especial perquè després anirà al forn, i no es pot cremar.
Una vegada el dibuix està fet s’ha de dedicar temps a perfeccionar les línies amb un punxó, amb el pinzell mai puc ser tan exacta com necessito, llavors es tracta de treure la pintura que no volem rascant. Apa, ja ho tenim, llest per anar al forn.
Abans d’entrar al forn s’ha d’afegir el cercle de vidre blanc que va darrere i que servirà per potenciar el contrast, i ara sí, al forn! Deia que el negre és una pintura especial perquè no es crema, en canvi, el retolador vermell que és un retolador normal, al passar pel forn desapareix. Màgia? No, és només que en aquest forn la teva peça va pujar a gairebé 800 ºC de temperatura. Amb aquesta temperatura el vidre es transforma en un líquid, de textura similar a la mel, i en refredar-se els dos cercles s’han fusionat, i el retolador hi ha desaparegut.
Després arriba la fase de polit, i finalment ja tenim la peça acabada.
Neus, m’ha encantat treballar en aquest projecte perquè era un repte. Però sobretot, m’ha encantat tenir l’oportunitat de conèixe‘t i compartir uns mesos amb tu. Desitjo que aquesta peça que és tan especial per tu t’acompanyi al teu camí. Sé que d’una manera o altra els nostres camins s’han creuat per sempre, i que d’alguna manera continuarem en contacte.
Per cert, el penjoll és un regal. Per què? Perquè em ve de gust… No et passa de vegades que tens ganes de fer algo i simplement ho fas?
